dijous, 15 de novembre de 2007

Resum de resums. Tipologies de turisme.

Els creadors dels articles es basen en els diferents tipus de turisme de la societat actual, i és que el turisme té una gran varietat de motius.

Primerament descriurem les tipologies que es poden trobar dins d’un turisme en espais amb un alt significat històrico-emocional. En l’article citat, es va fer l’estudi a la Casa-Museu d’Anna Frank:

  • Sentimentals: Són els turistes que senten l’obligació moral i/o sentimental d’haver de visitar aquests llocs o elements. S’hi senten lligats emocionalment, i tot el que s’explica al lloc que visiten els hi afecta d’una manera més psicològica que cap d’altre.
  • Hereus: Aquests visitants senten com a herència pròpia el lloc visitat, com si ells mateixos fossin el resultat de l’historia explicada en el lloc visitat.
  • Alumnes: Són els que absorbeixen tot el coneixement que els hi donen durant la visita. En el nostre exemple, volen conèixer més coses sobre la 2a Guerra Mundial i els seus efectes sobre les persones.

Seguidament, passarem a les tipologies de turistes que es poden presentar dins del turisme cultural, sobretot en museus i llocs del patrimoni de la humanitat. Es poden classificar per graus:

  • Persones amb una gran motivació. Es mouen i viatgen només per raons culturals. Són un 5% del mercat resident i un 15% d’estrangers.
  • Persones en part motivades per la cultura. Són les que viatgen a una ciutat per les seves possibilitats culturals però també per altres raons. Representen un 15% dels residents i un 30% del mercat estranger.
  • Persones que viatgen per una altra motivació, i la cultura és un plus. Representa un 20% d’ambdós mercats.
  • Persones que són turistes culturals per casualitat. Són aquells que sense cap intenció acaben formant part d’alguna activitat cultural gràcies a amics o familiars. També representen un 20% dels mercats.
  • Persones amb nul·la motivació cultural. Són aquells que sota cap concepte viatgen per motius culturals. Són un 40% dels turistes residents i un 15% dels estrangers.

El perfil principal d’aquest turistes culturals es pot resumir en persones que gasten quantitats de diners importants i que en gasta més durant les vacances, que és propens a allotjar-se en motels o hotels i que ha rebut una bona educació. És propens a fer shopping i inclou més dones que homes. També hi ha tendència a ser persones grans.

El següent article ens parla sobre l’evolució del turisme a Belize, un país a l’Amèrica Centrar on han experimentat el boom turístic recentment. L’autor de l’article ens enumera les següents tipologies:

  • Developer Tourist: és aquell turista que compra terrenys i hi construeix instal·lacions d’ús turístic. Rarament es queden a Belize, sinó que retornen al país d’origen.
  • Condo-tourist: és aquell turista, molt sovint jubilat, que ve d’un país benestant i al retirar-se compra o lloga un habitatge a Belize per viure-hi una llarga temporada.
  • Itinerant tourist: és el que visita la zona en pocs dies i principalment va a l’illa Ressort (Ambergis Caye) que és la zona on es concentra el turisme més típic.

El següent article fa referència a una zona costanera de Grècia anomenada amb el pseudònim de Kalimeria. L’estudi està fet sobre turistes britànics que feien turisme del que podríem anomenar de sol i platja, turisme de masses. Les tipologies que va trobar l’autor són les següents:

  • Herència cultural: aquesta tipologia ja havia visitat anteriorment Grècia i en coneixien la cultura i la història antiga. Estaven motivats per la naturalesa, la cultura i la història gregues. Van conèixer la zona a través de fulletons informatius. Aquest tipus de turista busca el contacte amb els residents de Kalimeria, sobretot en bars i espais públics com la platja. En aquest clúster hi trobem famílies i persones de la tercera edat.
  • Raver: Aquests turistes busquen el plaer sexual, visiten bàsicament platges i clubs nocturns, i busquen la diversió i l’oci. Aquest tipus de turista és obert sexualment, i normalment es relacionen amb altres turistes, però també en ocasions amb residents. La majoria ja havien visitat altres zones amb els mateixos objectius. Elegeixen la zona perquè no és cara.
  • Shirley Valentine: Són dones que viatgen soles o amb amigues, i que ja havien visitat Grècia anteriorment. Busquen experiències romàntiques, històries d’amors. Gaudeixen coquetejant amb cambrers i altres residents, i tenen una imatge idealitzada de l’home autòcton. Passen molt de temps a la platja, i veuen Kalimeria com un lloc sense preocupacions on poden fer tot el que vulguin, volen trencar la rutina.
  • Heliotropis: Tenen en comú que els hi agrada prendre el sol i gaudir del bon clima. La majoria ja havien estat a Grècia però no coneixien la zona. S’estan moltes hores a la platja, una mitjana de 7 al dia, i viuen una experiència molt limitada de la zona, ja que pràcticament només veuen la platja.
  • Lord Byron: Són gent que porten anys visitant la zona. Coneixen a gent de Kalimeria i els conviden a casa o són convidats. Molts hi tenen una segona residència. Els molesten els turistes perquè canvien la forma de vida al instal·lar-se durant les vacances. Intenten parlar grec.

El pròxim article ens presenta les tipologies de turista que fan turisme natural. Es va fer l’estudi en dues zones: al Comptat de Finnmark, al costat de la frontera russa, i a Paramo, a Noruega del Nord. Ambdues destinacions ofereixen unes activitats semblants tant a l’estiu com al hivern, però reben tipus de turistes diferents:

  • Cultural-plaer: Interessat en activitats de plaer i culturals més que no pas en activitats físiques. Solen viatjar en grup i volen contacte social.
  • Actius-natura: Estan interessats en relaxar-se, però també en activitats de risc i en el contacte social. Els hi agrada viatjar independentment.
  • Altres: No està interessat en cap de les activitats anteriors, però li agrada viatjar independentment.

En l’article següent no s’analitzen els turistes dins d’una zona concreta o per les seves motivacions, sinó que s’analitzen en la manera de buscar la informació. L’estudi es va fer a Istanbul, a Turquia, la ciutat turca amb més usuaris d’Internet:

D’aquí se n’extreuen dos grans grups:

  • Planificadors: estan més oberts a les fonts d’informació. Acostumen a viatjar en paquets turístics i a allotjar-se en hotels de 4 i 5 estrelles. Hi trobem més dones que homes.
  • Exploradors: Més tendència a rebutjar les fonts d’informació, tenen menys preocupació pel risc.

El següent article ens explica com els turistes prenen la decisió d’anar a un lloc o a un altre. Per fer aquesta divisió, l’estudi es basa en fer un estudi i seguiment de 25 famílies belgues, sobre les seves intencions a l’hora de viatjar i els tipus de viatge. Els 25 nuclis familiars es podien dividir en: solters (amb decisió pròpia), parelles, famílies amb fills i grups d’amics. D’aquest estudi, es va concloure l’existència de 6 grups o tipologies:

  • Viatger habitual: cada any repeteix destinació, i no admet canvis per evitar riscos. Li agrada sentir-se còmode, com a casa, durant les vacances, i no vol perdre el temps familiaritzant-se amb noves destinacions. Són pragmàtics i prefereixen la seguretat, i això els porta a ser incapaços de dur a terme canvis en els destins per por a aquests.
  • Viatger racional: Te aversió al risc. Se sent motivat per viatges realistes i racionals. Valora molt racionalment tots els condicionants, i planifica totalment el viatge, i si s’ha de fer algun canvi d’última hora, intent que sigui el més semblant possible al anterior.
  • Viatger hedonista: El viatjar es veu com una experiència de plaer al 100%. Només el motiva el viatjar per plaer i gaudir de l’entorn sense masses complicacions ni planificacions. Gaudeix d’unes vacances simples i optimistes, tot és perfecte i senzill. Si no es compleixen les previsions de plaer, es frustra i entra en un període d’ofuscació que el deprimeix.
  • Viatger oportunista: planifica poc el viatge, espera una oportunitat econòmica per viatjar, alguna oferta. Somnia en unes vacances sense implicació i totalment de relax. Té una manca important de temps i això el motiva a fer aquest tipus de viatges.
  • Viatger obligat: és un tipus de turista forçat a viatjar, i normalment el viatge està programat per una persona relacionada amb ell. Es veu forçat a viatjar al formar part d’una comunitat o un nucli familiar. El viatger no té cap intenció de buscar informació ja que no s’implica en el viatge.
  • Viatger adaptable: S’adapta molt bé als imprevistos i canvis d’última hora. Soluciona els problemes adequadament i s’adapta als canvis. Igualment, també s’adapten als companys de viatge. Té manca de previsió i no té la necessitat de calcular temps, espais i ni mirar-se un plànol. Està preparat per viure situacions extremes.

En el penúltim article, els autors intenten analitzar si un estudi fet fa 15 anys seria operable avui dia a Austràlia. Per això van seguir la metodologia de l’estudi anterior enquestant a diverses persones a Sidney. També es parla d’estudis antics fets també per analitzar les tipologies de turistes:

  • Cohen (1972): el turisme independent de massa, el turisme organitzat de massa, l’explorador i el “difter”
  • Pearce (1979):
    • Turista de sol i platja.
    • Turista de nit; tot aquell que la seva principal motivació és conèixer la vida nocturna del destí i relacionar-se amb gent de l’altre sexe.
    • Antropòleg; interessat en conèixer la població local, la gastronomia i la llengua del territori.
    • Arqueòleg
    • Turista de masses organitzat; consumidors de paquets turístics.
    • Turista d’aventura; consumidor d’esports d’aventura i d’alt risc.
    • Explorador; li agrada explorar nous territoris i l’aventura que això comporta.
    • Turista de luxe; consumidors de ressorts de luxe, de clubs de nit i relacionar-se amb celebritats.
    • Turista espiritual; per a conèixer-se a ell mateix i el sentit de la vida.
    • Turista de masses independent; visita atraccions turístiques individualment, per lliure.
    • Turista de classe alta; viatja en primera classe, dorm als millor hotels i menja als millors restaurants.
    • Turista rodamón, trota-mundos; que es deixa portar d’un lloc a l’altre.
    • Turista de relax; s’evadeix de la rutina en llocs tranquils i relaxats.
    • Turista esportiu
    • Turista d’estudis; viatja per ampliar coneixements, fer cursos, conferències, etc.

Al final, les conclusions són que l’estudi de fa 15 anys és perfectament útil avui dia, ja que van coincidir en més del 77% de respostes.

L’últim estudi es basa en un estudi anterior de Cohen complimentada amb la pròpia experiència. En aquest estudi, es determinen les següents motivacions:

  • Sociodemogràfiques
  • Motivacions d’oci-feina
  • Activitats turístiques
  • Experiències viscudes
  • Formes de vida i valors

També analitza les següents tipologies de turista:

  • Masses de turistes organitzats
  • Masses de turistes individuals
  • Exploradors
  • Rodamóns

Cap comentari: