dissabte, 15 de març de 2008

JA ÉS A CASA



Escalencs i escalenques, gironins i gironines, catalans i catalans, gent del món: l'Asclepi ja és aquí!

No puc amagar la meva eufòria, la meva alegria, el meu entusiasme i un llarg etcètera de sentiments que se'm desperten davant aquest magnífic i esperat esdeveniment. Crec que no és per menys, ja que, des que van començar les excavacions d'Empúries conduïdes per Puig i Cadafalch fa quasi bé un segle, l'Asclepi romania al museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. La causa del exili del Déu de la Medicina va ser purament ubicacional, ja que quan es va descobrir l'estàtua, Empúries era un munt de pedres i runes.


Per a dur a terme aquest procediment s'han invertit un total de sis milions d'euros, la segona inversió d'aquestes proporcions que ha rebut l'Escala. Recordem que també es va dur a terme una inversió semblant amb l'arribada de la flama olímpica al port grec d'Empúries.


Avui es començaran els actes del centenari i serà presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manel Tresserras. Al llarg del transcurs de l'acte s'obrirà al públic la sala on s'exposarà l'escultura restaurada d'Asclepi. Seguint els costums del clàssics, l'acte s'acabarà amb un restitutio, una reinterpretació contemporània de les cerimònies de processor, purificació i consagració que es feien a l'antiga Grècia per donar la benvinguda a l'estàtua d'un Déu La performance ha estat creada pel director escènic Iban Beltran.


Ara la meva reflexió és: perquè s'ha trigat 99 anys a tornar l'estàtua al seu lloc de procedència? Que injust que és tot plegat, no? No creieu que es podria comparar amb els disputats Papers de Salamanca? No són de Catalunya? Doncs cap a casa. L'Asclepi no és d'Empúries? Doncs ha d'estar a Empúries. El Déu de la Medicina és una de les icones més importants per als escalencs i escalenques, ja que va ser la troballa més important de la nostra història i de la nostra cultura i finalment està a casa. Suposo que tota la població està molt satisfeta amb el seu retorn.


dijous, 29 de novembre de 2007

Pla Director de San Nicolás de los Arroyos

San Nicolás de los Arroyos és una vila situada al costat de Buenos Aires, Argentina. La vila es mou bàsicament en cinc tipus de turisme: el cultural, el reliós, el natural, el de congressos i convencions i l'històric.

El que es planteja en el pla és una gran obra d'infraestructures per tal de poder comunicar els nodes i els sight-seen de la població nicolenca.
L'autor del pla explica que el que vol dur a terme és una planificació efectiva per tal d'aconseguir que els turistes de la zona allarguin l'estada, ja que, tot i que s'ofereixen altres alternatives, els visitants van al Santuari i no gaudeixen dels altres recursos. Els motius principals de la No-visita són diversos, però ptincipalment és perque no hi ha una xarxa d'accessibilitat adient i la senyalització no és efectiva.

Al llarg de l'escrit s'explica detalladament el tipus d'infraestructura que caldria fer-hi per dur a terme una visita complerta per San Nicolás, passant per la història, la cultura, la religió, la natura i els negocis.

Personalment crec que és un pla que té alguna mancança ja que no anomena el pressupost, ni el cost aproximat de les obres, ni l'autor, etc. D'altra banda crec que és molt utòpic, seria fantàstic poder construir totes les infraestructures descrites, però, pel meu entendre, la població no pot assumir el cost de les obres.

Les tres coses que m'han agradat més són:
  • El quadre explicatiu amb les necessitats i els progectes.
  • La manera d'estimar la naturalesa de la zona.
  • La seva posada en valor i la necessitat de crear un servei d'atenció al visitant.

Les tres coses que m'han agradat menys són:

  • No apareix el nom de l'autor.
  • No detalla els col·laboradors.
  • El pressupost de les obres no hi apareix.

Definiria el Pla de San Nicolás de los Arroyos com a infraestructura, religió i naturalesa.

dimarts, 20 de novembre de 2007

L'Airbus A380


El passat dia 26 d'octubre l'Airbus A380 va fer el seu primer vol comercial.

L'Airbus A380 de Singapur Airlinies, l'únic avió d'aquest model entregat a una aerolínia, va aterrar el dia 25 d'octubre a Sydnei, després d'haver sortit quasi vuit hores abans de Singapur. L'aeronay portava 471 passatgers a bord, encara que s'havien venut 662 bitllets per aquest vo, per el qual es va pagar (només per el viatge d'anada) entre 560 dólars per un seient de classe turista i 100.380 dólars per una de les dotze suites que té al seu abast l'avió. La compañia volarà regularment a Singapur amb aquest avió a partir del dia 4 de novembre.

dijous, 15 de novembre de 2007

Resum de resums. Tipologies de turisme.

Els creadors dels articles es basen en els diferents tipus de turisme de la societat actual, i és que el turisme té una gran varietat de motius.

Primerament descriurem les tipologies que es poden trobar dins d’un turisme en espais amb un alt significat històrico-emocional. En l’article citat, es va fer l’estudi a la Casa-Museu d’Anna Frank:

  • Sentimentals: Són els turistes que senten l’obligació moral i/o sentimental d’haver de visitar aquests llocs o elements. S’hi senten lligats emocionalment, i tot el que s’explica al lloc que visiten els hi afecta d’una manera més psicològica que cap d’altre.
  • Hereus: Aquests visitants senten com a herència pròpia el lloc visitat, com si ells mateixos fossin el resultat de l’historia explicada en el lloc visitat.
  • Alumnes: Són els que absorbeixen tot el coneixement que els hi donen durant la visita. En el nostre exemple, volen conèixer més coses sobre la 2a Guerra Mundial i els seus efectes sobre les persones.

Seguidament, passarem a les tipologies de turistes que es poden presentar dins del turisme cultural, sobretot en museus i llocs del patrimoni de la humanitat. Es poden classificar per graus:

  • Persones amb una gran motivació. Es mouen i viatgen només per raons culturals. Són un 5% del mercat resident i un 15% d’estrangers.
  • Persones en part motivades per la cultura. Són les que viatgen a una ciutat per les seves possibilitats culturals però també per altres raons. Representen un 15% dels residents i un 30% del mercat estranger.
  • Persones que viatgen per una altra motivació, i la cultura és un plus. Representa un 20% d’ambdós mercats.
  • Persones que són turistes culturals per casualitat. Són aquells que sense cap intenció acaben formant part d’alguna activitat cultural gràcies a amics o familiars. També representen un 20% dels mercats.
  • Persones amb nul·la motivació cultural. Són aquells que sota cap concepte viatgen per motius culturals. Són un 40% dels turistes residents i un 15% dels estrangers.

El perfil principal d’aquest turistes culturals es pot resumir en persones que gasten quantitats de diners importants i que en gasta més durant les vacances, que és propens a allotjar-se en motels o hotels i que ha rebut una bona educació. És propens a fer shopping i inclou més dones que homes. També hi ha tendència a ser persones grans.

El següent article ens parla sobre l’evolució del turisme a Belize, un país a l’Amèrica Centrar on han experimentat el boom turístic recentment. L’autor de l’article ens enumera les següents tipologies:

  • Developer Tourist: és aquell turista que compra terrenys i hi construeix instal·lacions d’ús turístic. Rarament es queden a Belize, sinó que retornen al país d’origen.
  • Condo-tourist: és aquell turista, molt sovint jubilat, que ve d’un país benestant i al retirar-se compra o lloga un habitatge a Belize per viure-hi una llarga temporada.
  • Itinerant tourist: és el que visita la zona en pocs dies i principalment va a l’illa Ressort (Ambergis Caye) que és la zona on es concentra el turisme més típic.

El següent article fa referència a una zona costanera de Grècia anomenada amb el pseudònim de Kalimeria. L’estudi està fet sobre turistes britànics que feien turisme del que podríem anomenar de sol i platja, turisme de masses. Les tipologies que va trobar l’autor són les següents:

  • Herència cultural: aquesta tipologia ja havia visitat anteriorment Grècia i en coneixien la cultura i la història antiga. Estaven motivats per la naturalesa, la cultura i la història gregues. Van conèixer la zona a través de fulletons informatius. Aquest tipus de turista busca el contacte amb els residents de Kalimeria, sobretot en bars i espais públics com la platja. En aquest clúster hi trobem famílies i persones de la tercera edat.
  • Raver: Aquests turistes busquen el plaer sexual, visiten bàsicament platges i clubs nocturns, i busquen la diversió i l’oci. Aquest tipus de turista és obert sexualment, i normalment es relacionen amb altres turistes, però també en ocasions amb residents. La majoria ja havien visitat altres zones amb els mateixos objectius. Elegeixen la zona perquè no és cara.
  • Shirley Valentine: Són dones que viatgen soles o amb amigues, i que ja havien visitat Grècia anteriorment. Busquen experiències romàntiques, històries d’amors. Gaudeixen coquetejant amb cambrers i altres residents, i tenen una imatge idealitzada de l’home autòcton. Passen molt de temps a la platja, i veuen Kalimeria com un lloc sense preocupacions on poden fer tot el que vulguin, volen trencar la rutina.
  • Heliotropis: Tenen en comú que els hi agrada prendre el sol i gaudir del bon clima. La majoria ja havien estat a Grècia però no coneixien la zona. S’estan moltes hores a la platja, una mitjana de 7 al dia, i viuen una experiència molt limitada de la zona, ja que pràcticament només veuen la platja.
  • Lord Byron: Són gent que porten anys visitant la zona. Coneixen a gent de Kalimeria i els conviden a casa o són convidats. Molts hi tenen una segona residència. Els molesten els turistes perquè canvien la forma de vida al instal·lar-se durant les vacances. Intenten parlar grec.

El pròxim article ens presenta les tipologies de turista que fan turisme natural. Es va fer l’estudi en dues zones: al Comptat de Finnmark, al costat de la frontera russa, i a Paramo, a Noruega del Nord. Ambdues destinacions ofereixen unes activitats semblants tant a l’estiu com al hivern, però reben tipus de turistes diferents:

  • Cultural-plaer: Interessat en activitats de plaer i culturals més que no pas en activitats físiques. Solen viatjar en grup i volen contacte social.
  • Actius-natura: Estan interessats en relaxar-se, però també en activitats de risc i en el contacte social. Els hi agrada viatjar independentment.
  • Altres: No està interessat en cap de les activitats anteriors, però li agrada viatjar independentment.

En l’article següent no s’analitzen els turistes dins d’una zona concreta o per les seves motivacions, sinó que s’analitzen en la manera de buscar la informació. L’estudi es va fer a Istanbul, a Turquia, la ciutat turca amb més usuaris d’Internet:

D’aquí se n’extreuen dos grans grups:

  • Planificadors: estan més oberts a les fonts d’informació. Acostumen a viatjar en paquets turístics i a allotjar-se en hotels de 4 i 5 estrelles. Hi trobem més dones que homes.
  • Exploradors: Més tendència a rebutjar les fonts d’informació, tenen menys preocupació pel risc.

El següent article ens explica com els turistes prenen la decisió d’anar a un lloc o a un altre. Per fer aquesta divisió, l’estudi es basa en fer un estudi i seguiment de 25 famílies belgues, sobre les seves intencions a l’hora de viatjar i els tipus de viatge. Els 25 nuclis familiars es podien dividir en: solters (amb decisió pròpia), parelles, famílies amb fills i grups d’amics. D’aquest estudi, es va concloure l’existència de 6 grups o tipologies:

  • Viatger habitual: cada any repeteix destinació, i no admet canvis per evitar riscos. Li agrada sentir-se còmode, com a casa, durant les vacances, i no vol perdre el temps familiaritzant-se amb noves destinacions. Són pragmàtics i prefereixen la seguretat, i això els porta a ser incapaços de dur a terme canvis en els destins per por a aquests.
  • Viatger racional: Te aversió al risc. Se sent motivat per viatges realistes i racionals. Valora molt racionalment tots els condicionants, i planifica totalment el viatge, i si s’ha de fer algun canvi d’última hora, intent que sigui el més semblant possible al anterior.
  • Viatger hedonista: El viatjar es veu com una experiència de plaer al 100%. Només el motiva el viatjar per plaer i gaudir de l’entorn sense masses complicacions ni planificacions. Gaudeix d’unes vacances simples i optimistes, tot és perfecte i senzill. Si no es compleixen les previsions de plaer, es frustra i entra en un període d’ofuscació que el deprimeix.
  • Viatger oportunista: planifica poc el viatge, espera una oportunitat econòmica per viatjar, alguna oferta. Somnia en unes vacances sense implicació i totalment de relax. Té una manca important de temps i això el motiva a fer aquest tipus de viatges.
  • Viatger obligat: és un tipus de turista forçat a viatjar, i normalment el viatge està programat per una persona relacionada amb ell. Es veu forçat a viatjar al formar part d’una comunitat o un nucli familiar. El viatger no té cap intenció de buscar informació ja que no s’implica en el viatge.
  • Viatger adaptable: S’adapta molt bé als imprevistos i canvis d’última hora. Soluciona els problemes adequadament i s’adapta als canvis. Igualment, també s’adapten als companys de viatge. Té manca de previsió i no té la necessitat de calcular temps, espais i ni mirar-se un plànol. Està preparat per viure situacions extremes.

En el penúltim article, els autors intenten analitzar si un estudi fet fa 15 anys seria operable avui dia a Austràlia. Per això van seguir la metodologia de l’estudi anterior enquestant a diverses persones a Sidney. També es parla d’estudis antics fets també per analitzar les tipologies de turistes:

  • Cohen (1972): el turisme independent de massa, el turisme organitzat de massa, l’explorador i el “difter”
  • Pearce (1979):
    • Turista de sol i platja.
    • Turista de nit; tot aquell que la seva principal motivació és conèixer la vida nocturna del destí i relacionar-se amb gent de l’altre sexe.
    • Antropòleg; interessat en conèixer la població local, la gastronomia i la llengua del territori.
    • Arqueòleg
    • Turista de masses organitzat; consumidors de paquets turístics.
    • Turista d’aventura; consumidor d’esports d’aventura i d’alt risc.
    • Explorador; li agrada explorar nous territoris i l’aventura que això comporta.
    • Turista de luxe; consumidors de ressorts de luxe, de clubs de nit i relacionar-se amb celebritats.
    • Turista espiritual; per a conèixer-se a ell mateix i el sentit de la vida.
    • Turista de masses independent; visita atraccions turístiques individualment, per lliure.
    • Turista de classe alta; viatja en primera classe, dorm als millor hotels i menja als millors restaurants.
    • Turista rodamón, trota-mundos; que es deixa portar d’un lloc a l’altre.
    • Turista de relax; s’evadeix de la rutina en llocs tranquils i relaxats.
    • Turista esportiu
    • Turista d’estudis; viatja per ampliar coneixements, fer cursos, conferències, etc.

Al final, les conclusions són que l’estudi de fa 15 anys és perfectament útil avui dia, ja que van coincidir en més del 77% de respostes.

L’últim estudi es basa en un estudi anterior de Cohen complimentada amb la pròpia experiència. En aquest estudi, es determinen les següents motivacions:

  • Sociodemogràfiques
  • Motivacions d’oci-feina
  • Activitats turístiques
  • Experiències viscudes
  • Formes de vida i valors

També analitza les següents tipologies de turista:

  • Masses de turistes organitzats
  • Masses de turistes individuals
  • Exploradors
  • Rodamóns

dijous, 18 d’octubre de 2007

TIPUS DE TURISTES:

OBSERVACIONS DE BELIZE


Belize és un petit país de l’Amèrica Central. La ciutat més gran és la Ciutat de Belize. Fa cosa de cinquanta anys el turisme no existia en aquesta part del món.

Al 1981 Gondon va fer un estudi sobre la gent que treballava en el sector serveis i dos anys desprès McMinn i Cater van fer la prova i van comprovar que, tot i que la gent dels serveis segueix sent nativa, el turisme ha fet canviar el seu caràcter i la seva manera d’actuar.

En aquesta regió es troben 3 grans tipus de turistes, el “developer tourist”, el “condo-tourist” i “itinerant tourist”.

El “developer tourist” és aquell estranger que compra un terreny i hi construeix instal·lacions per ús turístic. Sovint l’empresari retorna al seu país d’origen i rarament s’hi queda.

El “condo-tourist” és aquell jubilat foraster que ve d’un país benestant. es retira i compra o lloga un habitatge per viure-hi durant un llarg període de temps.

L’ “itinerant tourist” és el que visita la zona en pocs dies i principalment va a l’illa resort (Ambergis Caye) que és la zona on es concentra el turisme pur.

Hi ha diferents metodologies que McMinn va utilitzar per poder dur a terme el seu estudi. A continuació podem comprovar-les.

Per mitjà d’entrevistes a la gent de la comunitat de San Pedro i a algun turista expatriat canadenc i britànic (alguns amb nacionalitat.)
Els entrevistats donaven la seva opinió sobre temes de l’illa, parlaven dels impactes del turisme en el territori i observaven l’efecte que produïa el tipus de turisme.

Les enquestes van ser un altre mètode per a determinar els grups. Es van realitzar a 33 hotels d’una llista total de 44.

L’enquesta estava formada amb 28 preguntes dividides en tres seccions. La primera part constava d’informació general de l’hotel (data construcció, número d’habitacions i dependències, procedència dels hostes, ocupació, etc).

La segona part tractava d’instal·lacions i serveis com ara importacions, tractament de residus, qualitat de l’aigua, etc.

Finalment, les preguntes feien referència als hostes, com la durada de l’estada, el motiu de visita, lloc d’origen, etc.

Un altre mètode per determinar els grups va ser la recol·lecció d’informació a una porció aleatòria de residents de San Pedro. 25 qüestionaris amb una taxa de gent que la va contestar del 92% sobre debats entre la gent de la illa i temes de desplaçament de gent de Belize cap a la illa per tal de trobar oportunitats en el sector turístic.

dijous, 11 d’octubre de 2007

Hola al món

Estem inician l'aventura de Blogger. A veure que tal va.