Escalencs i escalenques, gironins i gironines, catalans i catalans, gent del món: l'Asclepi ja és aquí!
No puc amagar la meva eufòria, la meva alegria, el meu entusiasme i un llarg etcètera de sentiments que se'm desperten davant aquest magnífic i esperat esdeveniment. Crec que no és per menys, ja que, des que van començar les excavacions d'Empúries conduïdes per Puig i Cadafalch fa quasi bé un segle, l'Asclepi romania al museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. La causa del exili del Déu de la Medicina va ser purament ubicacional, ja que quan es va descobrir l'estàtua, Empúries era un munt de pedres i runes.
Per a dur a terme aquest procediment s'han invertit un total de sis milions d'euros, la segona inversió d'aquestes proporcions que ha rebut l'Escala. Recordem que també es va dur a terme una inversió semblant amb l'arribada de la flama olímpica al port grec d'Empúries.
Avui es començaran els actes del centenari i serà presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manel Tresserras. Al llarg del transcurs de l'acte s'obrirà al públic la sala on s'exposarà l'escultura restaurada d'Asclepi. Seguint els costums del clàssics, l'acte s'acabarà amb un restitutio, una reinterpretació contemporània de les cerimònies de processor, purificació i consagració que es feien a l'antiga Grècia per donar la benvinguda a l'estàtua d'un Déu La performance ha estat creada pel director escènic Iban Beltran.
Ara la meva reflexió és: perquè s'ha trigat 99 anys a tornar l'estàtua al seu lloc de procedència? Que injust que és tot plegat, no? No creieu que es podria comparar amb els disputats Papers de Salamanca? No són de Catalunya? Doncs cap a casa. L'Asclepi no és d'Empúries? Doncs ha d'estar a Empúries. El Déu de la Medicina és una de les icones més importants per als escalencs i escalenques, ja que va ser la troballa més important de la nostra història i de la nostra cultura i finalment està a casa. Suposo que tota la població està molt satisfeta amb el seu retorn.
